Durant dècades, el poder econòmic i polític es mesurava per posicions, actius i connexions institucionals. Avui dia, també es mesura per seguidors, compromís i abast digital. Els influencers digitals ocupen un paper ambigu, on són alhora marques, ídols i empreses, però sovint operen sense un número d'identificació fiscal, sense comptabilitat i sense les obligacions fiscals que compleix la resta de la societat.

La popularització de les xarxes socials ha creat un mercat paral·lel on l'atenció s'ha convertit en moneda de canvi i la reputació en un actiu negociable. El problema és que en el mateix espai on floreix l'emprenedoria digital, també floreixen nous mecanismes de blanqueig de capitals, evasió fiscal i enriquiment il·lícit, tots fora de l'abast immediat de l'Estat.

Les rifes milionàries, les "donacions" dels seguidors, els sortejos benèfics i les transmissions en directe que generen milers de reals són, per a molts influencers, les principals fonts d'ingressos. En alguns casos, s'han convertit en autèntics models de negoci, però sense suport legal, compliment ni supervisió financera.

La sensació d'impunitat es veu reforçada pel poder social; els influencers són admirats, seguits i sovint protegits per la seva popularitat. Molts creuen que, com que viuen en l'entorn digital, estan fora de l'abast de la llei. Aquesta percepció d'"immunitat digital" té conseqüències econòmiques, legals i socials.

El punt cec de la legislació brasilera

La legislació brasilera encara no ha seguit el ritme de l'economia dels influencers. El buit regulador permet als influencers monetitzar audiències per valor de milions sense registre fiscal ni obligacions comercials.

Mentre que les empreses tradicionals han de complir amb les obligacions comptables, fiscals i reglamentàries, molts influencers mouen grans sumes de diners a través de PIX (el sistema de pagament instantani del Brasil), transferències internacionals, plataformes estrangeres i criptomonedes, sense cap transparència.

Aquestes pràctiques violen, directament o indirectament, els principis de la Llei núm. 9.613/1998, que tracta els delictes de blanqueig de capitals i ocultació d'actius, i la Llei núm. 13.756/2018, que assigna a Caixa Econômica Federal la competència exclusiva per autoritzar rifes i loteries.

Quan un influencer promou una rifa sense l'autorització de la Caixa Econômica Federal (Caixa d'Estalvis Federal Brasilera), comet un delicte penal i administratiu, i pot ser investigat per un delicte contra l'economia popular, segons l'article 2 de la Llei núm. 1.521/1951.

A la pràctica, aquestes "accions promocionals" funcionen com a mecanismes per moure fons fora del sistema financer tradicional, sense control del Banc Central, comunicació al Consell de Control d'Activitats Financeres (COAF) ni seguiment fiscal per part del Servei Federal d'Ingressos. És l'escenari ideal per barrejar diners legals i il·legals, el combustible del blanqueig de capitals.

L'entreteniment com a façana

El funcionament d'aquestes campanyes és senzill i sofisticat alhora. L'influencer organitza una rifa "benèfica", sovint utilitzant plataformes improvisades, fulls de càlcul o fins i tot comentaris a les xarxes socials. Cada seguidor transfereix petites quantitats a través de PIX (el sistema de pagament instantani del Brasil), creient que està participant en una activitat inofensiva.

En poques hores, l'influencer guanya desenes o centenars de milers de reals. El premi —un cotxe, un telèfon mòbil, un viatge, etc.— s'atorga simbòlicament, mentre que la majoria dels fons romanen sense suport comptable, registres fiscals ni origen identificat. Aquest model s'utilitza, amb variacions, per a finalitats que van des de l'enriquiment personal fins al blanqueig de capitals.

El Servei Federal d'Impostos del Brasil ja ha identificat diversos casos en què els influencers van mostrar un creixement dels actius inconsistent amb les seves declaracions d'impostos, i el COAF (Consell de Control d'Activitats Financeres) ha començat a incloure aquest tipus de transacció com a activitat sospitosa en les comunicacions internes.

Exemples concrets: quan la fama esdevé evidència

Durant els darrers tres anys, diverses operacions de la Policia Federal i la Fiscalia han revelat l'ús de les xarxes socials per al blanqueig de capitals, rifes il·legals i enriquiment il·lícit.

– Operació Status (2021): tot i que se centrava en el tràfic de drogues, va revelar l'ús de perfils de "figures públiques" per ocultar actius i propietats, demostrant com les imatges digitals poden servir d'escut per als fluxos il·legals;

– Cas Sheyla Mell (2022): la influencer va ser acusada de promoure rifes milionàries sense autorització, recaptant més de 5 milions de reals. Part dels diners presumptament es van utilitzar per comprar béns immobles i vehicles de luxe;

– Operació Mirall (2023): va investigar influencers que promovien rifes falses en col·laboració amb empreses fantasma. Els "premis" s'utilitzaven per justificar transaccions financeres d'origen il·lícit;

– Cas Carlinhos Maia (2022–2023): Tot i que no va ser acusat formalment, l'influencer va ser esmentat en investigacions sobre rifes d'alt valor i Caixa Econômica Federal el va qüestionar sobre la legalitat de les promocions.

Altres casos impliquen influencers de nivell mitjà que utilitzen rifes i "donacions" per moure fons de tercers de manera il·localitzable, inclosos polítics i empresaris.

Aquestes operacions demostren que la influència digital s'ha convertit en una via eficient per ocultar actius i legitimar capital il·lícit. El que abans es feia a través d'empreses fantasma o paradisos fiscals ara es fa amb "rifes benèfiques" i transmissions en directe patrocinades.

Blindatge social: fama, política i sentiment d'intocabilitat.

Molts influencers són admirats per milions de persones, tenen vincles amb funcionaris públics i polítics, participen en campanyes electorals i freqüenten cercles de poder. Aquesta proximitat a l'estat i al màrqueting públic crea una aura de legitimitat que inhibeix la supervisió i avergonyeix les autoritats.

La idolatria digital es transforma en un blindatge informal: com més estimat és l'influencer, menys disposada està la societat, i fins i tot els organismes públics, a investigar les seves pràctiques.

En molts casos, el mateix govern busca el suport d'aquests influencers per a campanyes institucionals, ignorant el seu historial fiscal o el model de negoci que els sosté. El missatge subliminal és perillós: la popularitat substitueix la legalitat.

Aquest fenomen repeteix un patró històric conegut: la glamorització de la informalitat, que naturalitza la idea que l'èxit mediàtic legitima qualsevol conducta. En termes de governança i compliment, és el contrari de l'ètica pública; és la "zona grisa" transformada en espectacle.

El risc de la responsabilitat compartida entre marques i patrocinadors.

Les empreses que contracten influencers per promocionar productes o causes públiques també corren un risc. Si el soci està involucrat en rifes il·legals, sortejos fraudulents o activitats sospitoses, hi ha el risc de responsabilitat civil, administrativa i fins i tot penal conjunta.

L'absència de diligència deguda es pot interpretar com a negligència corporativa. Això s'aplica a agències de publicitat, consultories i plataformes digitals.

En actuar com a intermediaris en els contractes, assumeixen deures d'integritat i han de demostrar que han adoptat mecanismes per prevenir el blanqueig de capitals, d'acord amb les millors pràctiques internacionals (GAFI).

El compliment digital ja no és una elecció estètica; és una obligació de supervivència empresarial. Les marques serioses han d'incloure els influencers en la seva avaluació de riscos reputacionals, supervisant activitats sospitoses, exigint el compliment fiscal i verificant l'origen dels ingressos.

La frontera invisible: criptomonedes, transmissió en directe i transaccions internacionals.

Un altre aspecte preocupant és l'ús creixent de criptomonedes i plataformes estrangeres per rebre donacions i patrocinis. Les aplicacions de streaming, els llocs d'apostes i fins i tot els llocs web de "propines" permeten als influencers rebre pagaments en monedes digitals sense intermediació bancària.

Aquestes transaccions, sovint fragmentades, dificulten la traçabilitat i faciliten el blanqueig de capitals. La situació s'agreuja perquè el Banc Central encara no regula completament els fluxos de pagament en plataformes digitals, i el COAF (Consell de Control d'Activitats Financeres) depèn d'informes voluntaris de les institucions financeres.

La manca d'un seguiment eficient crea un escenari ideal per a l'ocultació internacional d'actius, especialment quan s'utilitzen stablecoins i moneders privats, instruments que permeten transaccions anònimes. Aquest fenomen connecta el Brasil amb una tendència global: l'ús de les xarxes socials com a canals de blanqueig de capitals.

Casos recents en països com els Estats Units, el Regne Unit i Mèxic han revelat influencers involucrats en evasió fiscal i esquemes de finançament il·lícits disfressats de contingut digital.

El paper de l'Estat i els reptes de la regulació.

Regular l'economia d'influència és urgent i complex. L'estat s'enfronta al dilema de no reprimir la llibertat d'expressió i, alhora, impedir l'ús criminal de les xarxes socials per ocultar recursos.

Ja s'estan debatent diverses opcions, com ara exigir el registre fiscal i comptable obligatori per als influencers que superin un cert volum d'ingressos; fer que les rifes i sortejos digitals depenguin de l'autorització prèvia de Caixa Econômica Federal; crear normes de transparència per a les col·laboracions i els patrocinis, amb la publicació d'informes anuals; i establir l'obligació d'informar al COAF (Consell de Control d'Activitats Financeres) per a les plataformes de pagament digital i streaming.

Aquestes mesures no pretenen reprimir la creativitat digital, sinó igualitzar les condicions a través de la legalitat, garantint que aquells que es beneficien de la influència també assumeixin les responsabilitats econòmiques i fiscals.

Influència, ètica i responsabilitat social

La influència digital és una de les forces més poderoses de l'era contemporània, ja que quan s'utilitza bé, configura l'opinió, educa i mobilitza. Però quan s'instrumentalitza de manera poc ètica, serveix com a eina per a la manipulació i la delinqüència financera.

La responsabilitat és col·lectiva, on els influencers han d'entendre que ser digital no significa estar per sobre de la llei, les marques han d'imposar criteris d'integritat i l'Estat ha de modernitzar els seus mecanismes de supervisió. El públic, al seu torn, ha de deixar de confondre carisma amb credibilitat.

El repte no és només legal, sinó també cultural: transformar la popularitat en un compromís amb la transparència.

En definitiva, aquells que influeixen també han de ser responsables de l'impacte econòmic i moral que generen.

Entre el glamour i el risc sistèmic

L'economia dels influencers ja mou milers de milions, però opera en un terreny inestable, on el "compromis" serveix tant a finalitats de màrqueting com il·lícites. Les rifes, les loteries i les donacions, quan no es controlen, es converteixen en portes obertes per a delictes financers i evasió fiscal.

El Brasil s'enfronta a una nova frontera de risc: el blanqueig de capitals disfressat de popularitat. Mentre el sistema legal no s'adapta, la delinqüència digital es reinventa i els herois de les xarxes socials poden transformar la fama en publicitat sense saber-ho.

Sobre Patricia Punder

Sòcia i fundadora del bufet d'advocats Punder Advogados, que opera sota un model de negoci "Boutique", combina excel·lència tècnica, visió estratègica i integritat inquebrantable en l'exercici del dret . www.punder.adv.br

– Advocat, amb 17 anys dedicats al Compliance;

– Presència nacional, Amèrica Llatina i mercats emergents;

Reconegut com a referent en compliment normatiu, LGPD (Llei General de Protecció de Dades del Brasil) i pràctiques ESG (Medi Ambientals, Socials i de Governança).

– Articles publicats, entrevistes i citacions en mitjans de comunicació de renom com Carta Capital, Estadão, Revista Veja, Exame, Estado de Minas, entre d'altres, tant nacionals com sectorials;

– Nomenat com a pèrit d'ofici en el cas Americanas;

– Professor de FIA/USP, UFSCAR, LEC i Tecnològic de Monterrey;

– Certificacions internacionals en compliment normatiu (George Washington Law University, Fordham University i ECOA);

– Coautor de quatre llibres de referència sobre compliment normatiu i governança;

– Autor del llibre “Compliance, LGPD, Crisis Management and ESG – All together and mixed up – 2023, Arraeseditora.