La pandèmia va ser sens dubte un punt d'inflexió en l'ecosistema informatiu de la regió. Però no va ser l'únic. Cinc anys després de l'inici d'aquesta transformació abrupta, la intel·ligència artificial s'està convertint en el principal catalitzador d'una nova fase en la comunicació. En un escenari on les redaccions s'han reduït, les plataformes s'han multiplicat i els consumidors de contingut es comporten com a curadors informats i exigents, la IA està canviant les regles del joc.
La comunicació a l'Amèrica Llatina està experimentant un profund procés de redefinició. Les marques ja no es limiten a difondre missatges; ara competeixen per l'atenció en temps real. El públic, la principal font d'informació del qual són les xarxes socials, exigeix claredat, rellevància i formats adequats. Segons l'estudi " From Information to Engagement ", realitzat per Intersect Intelligence, el 40,5% dels usuaris de la regió obtenen la seva informació principalment de les xarxes socials, i més del 70% segueixen els mitjans de comunicació tradicionals en plataformes com Instagram, TikTok i Facebook.
En una nova realitat sobrecarregada d'estímuls, les estratègies de comunicació requereixen precisió quirúrgica. Ja no n'hi ha prou amb tenir dades: cal saber interpretar-les, transformar-les en acció i fer-ho amb consciència del context. Aquí és on la intel·ligència artificial demostra el seu major potencial. Les eines d'anàlisi de sentiments, el seguiment de tendències i la lectura automatitzada de comportaments digitals ens permeten identificar patrons, predir escenaris i prendre decisions més ràpidament. Però, com assenyala LatAm Intersect PR, una agència regional especialitzada en reputació i comunicació estratègica, el judici humà continua sent irreemplaçable.
"Podem saber quins temes són tendència o decadència, quin to de veu genera rebuig o interès, o quin format té més abast a cada xarxa. Però aquestes dades requereixen interpretació. Les dades et mostren què ha passat; els criteris et mostren què fer-ne", diu Claudia Daré, cofundadora de l'agència. Afegeix: "Estem enmig d'una revolució que anomeno Comunicació 4.0. Una fase en què la IA millora la nostra feina, però no la substitueix. Ens permet ser més estratègics, més creatius i treballar amb dades de manera molt més intel·ligent. Però l'impacte real només es produeix quan hi ha persones capaces de transformar aquesta intel·ligència en decisions significatives".
La reputació ja no es defensa: es construeix en temps real. Les marques que ho entenen no eviten els moments difícils, sinó que els afronten amb transparència. En una recent filtració massiva de dades al Brasil, una empresa tecnològica es va convertir en una font clau per a la premsa en explicar clarament l'abast de l'incident. Mentre els seus competidors van optar pel silenci, aquesta organització va guanyar terreny, legitimitat i confiança.
La relació amb la premsa també ha canviat. La digitalització accelerada ha deixat les redaccions més petites, els periodistes més sobrecarregats de feina i els canals més diversos. El contingut que genera valor avui dia és el que entén aquest nou ecosistema: és breu, objectiu, útil i adaptat. El repte no és només informar, sinó connectar.
Cinc anys després de l'inici de la pandèmia, amb la intel·ligència artificial catalitzant una nova era, la regió s'enfronta a una veritat simple però poderosa: comunicar-se no només consisteix a ocupar espai; sinó a generar significat. I en aquesta nova era, qui pugui fer-ho amb intel·ligència —tant artificial com humana— tindrà un avantatge real.
