Amb el primer trimestre de l'any a punt de finalitzar, podem obtenir una imatge més clara de l'economia brasilera, el sector minorista i les inversions en tecnologia el 2024. En un país que ha experimentat anys de baix creixement i nombroses convulsions polítiques i econòmiques, els empresaris han estat operant amb cautela, posposant les inversions i intentant evitar riscos. Però, al meu entendre, cal una perspectiva més optimista.
En definitiva, malgrat els "predicadors de la fatalitat" que insisteixen a predir un col·lapse de l'economia brasilera, les perspectives són positives. El Banc Central, per exemple, ha estat duent a terme una reducció constant del tipus d'interès bàsic, el Selic, des de l'agost del 2023: en els darrers set mesos, el país va passar d'un tipus del 13,75% anual a l'11,25% actual, i l'expectativa del mercat financer és que al desembre estarem entre el 9% i el 9,5%.
Aquesta disminució de més de quatre punts percentuals hauria d'alleujar els balanços de les empreses, reduint les despeses financeres, que es van veure obstaculitzades per les dificultats per accedir al crèdit el 2023 després de "l'episodi de les Americanes". Aquest escenari més positiu facilita la renovació del deute i augmenta la capacitat d'invertir en expansió, tecnologia i inventari. Això per si sol ja és un punt essencial per al comportament del sector minorista el 2024 i més enllà.
Però hi ha més bones notícies en el pla : el Butlletí Focus, elaborat pel Banc Central a partir de les opinions dels principals agents financers, va estimar, a principis de març, un creixement de l'1,77% per a l'economia brasilera el 2024, amb un augment del 2% l'any vinent. Tenint en compte que el comerç minorista tradicionalment creix per sobre del PIB, hi ha bones perspectives a l'horitzó per a les empreses que saben identificar oportunitats.
La desacceleració de la inflació és un altre punt positiu. El Butlletí Focus projectava un IPCA (índex de preus al consumidor brasiler) del 3,76% per al 2024 i del 3,51% per al 2025, ambdós dins de l'objectiu del Banc Central, cosa que obre espai per a contínues retallades de tipus d'interès i una millora dels ingressos de la població general. Menys inflació significa més poder adquisitiu, més consum i més llocs de treball, creant un cercle virtuós que beneficia tota la societat.
Qui és probable que creixi el 2024?
Les perspectives de creixement del sector minorista es poden segmentar en dos grans blocs. El primer és el dels sectors dependents dels ingressos i l'ocupació, com ara supermercats, farmàcies i botigues d'animals: amb un any d'expectatives positives però relativament estables pel que fa a l'evolució de la massa salarial i la taxa d'atur, s'espera que aquests segments experimentin un creixement moderat, per sobre del PIB, però res espectacular.
D'altra banda, els segments dependents del crèdit i de la confiança del consumidor, com ara els béns semiduradors i (especialment) els béns duradors, poden finalment deixar enrere una llarga sèrie de trimestres dolents i avançar cap a unes perspectives més positives.
No obstant això, les diferents empreses aprofitaran el moment de maneres diferents. De la mateixa manera que en els darrers anys hem vist moltes empreses amb problemes greus, d'altres han mostrat un rendiment espectacular. El més important és la capacitat de cada minorista per desenvolupar una estratègia coherent i executar-la de manera eficient. Cada cop és més necessari confiar en l'anàlisi de les dades dels clients i el rendiment empresarial per prendre decisions ràpides alineades amb l'estratègia.
Que el vent comenci a bufar a favor no vol dir que tothom estigui en la posició ideal per omplir les veles i navegar amb tranquil·litat. Sobretot perquè encara s'espera que la primera meitat de l'any tingui algunes turbulències menors, amb un escenari millor a partir del juliol. Amb les eleccions municipals a l'octubre, però en un clima polític menys tens que el que vam veure el 2022, la inestabilitat s'hauria de notar menys en el sector minorista.
Tanmateix, cal parar atenció al que passa fora del país. Com va dir Thomas Friedman, vivim en un món pla: els moviments globals tenen un impacte molt ràpid en les economies i poden causar canvis ràpids en les expectatives, els comportaments i les decisions empresarials. L'últim any, per exemple, factors com els conflictes entre Rússia i Ucraïna i entre Israel i Hamàs van portar tensions geopolítiques, mentre que un vaixell encallat al Canal de Suez va interrompre la cadena de subministrament a tot el món. El Canal de Panamà ha patit la manca de pluja a la regió, cosa que ha reduït la seva capacitat de transport de mercaderies, mentre que El Niño reforça l'emergència global que és l'escalfament global.
Més enllà de "l'illa del Brasil", hi ha molts motius de preocupació. Tot i que aquests factors generalment estan fora del nostre control, cal estar preparats per reaccionar ràpidament i, si cal, canviar plans, objectius i iniciatives per fer front a nous escenaris.
Tecnologia, innovació, capital de risc
Des de la perspectiva de la innovació i la inversió de capital risc, el context actual, amb la caiguda dels tipus d'interès i l'augment de la capacitat de les empreses per reprendre projectes, és força positiu. El 2022 i sobretot el 2023, les iniciatives de transformació digital es van alentir en moltes empreses, que estaven més preocupades per garantir la supervivència a curt termini. El problema és que no invertir en els aspectes estructurals del negoci pràcticament garanteix el fracàs a llarg termini. Un dilema complicat que l'economia del 2024 ajudarà a desbloquejar gradualment.
Amb tipus d'interès més baixos i la inflació sota control, els incentius per a les inversions de capital risc estan augmentant, especialment en empreses tecnològiques amb propostes sòlides i respostes clares als "punts dèbils" del comerç minorista. Estem lluny de l'"exuberància irracional" de fa uns anys, cosa que en realitat és bona: les idees sense una aplicació efectiva perden terreny en un entorn de pragmatisme. La relació cost-benefici i la capacitat de generar avantatges reals per a les empreses determinaran la magnitud del "xec" que rebran les startups al llarg del 2024.
