No cal ser un expert geopolític per sentir els efectes de les tensions entre la Xina i els Estats Units. Només cal fer clic a "comprar" i observar l'augment dels terminis de lliurament o aquest sospitós augment del preu final. La guerra comercial, reviscuda amb forts aranzels a banda i banda —alguns que arriben al 145% als EUA sobre productes xinesos—, està afectant no només els índexs borsaris, sinó també els carrets de la compra de milions de brasilers.
Per al comerç electrònic brasiler, aquest xoc de titans és com un vent fort. Els que estan ben posicionats poden hissar les veles i guanyar velocitat. Els que no ho estan seran desviats per la tempesta.
El canvi en el panorama global va començar amb els EUA atacant directament les importacions xineses, atacant amb aranzels altíssims i exempcions fiscals revisades. La resposta de la Xina va ser immediata: restriccions sobre minerals estratègics i noves barreres comercials. El resultat? Un sistema logístic internacional inestable, augment de les tarifes de transport, proveïdors tensos i incertesa sobre la reposició. Però, què passa amb el Brasil en tot això?
Curiosament, aquesta crisi externa podria ser la clau per a una maduració accelerada del comerç electrònic brasiler. Amb els productes xinesos més cars i menys competitius als EUA, s'obre una finestra perquè les marques brasileres guanyin quota de mercat, des de l'electrònica muntada aquí fins a la moda, la bellesa i els articles per a la llar. Els consumidors, que abans es centraven principalment en el preu, ara també consideren el temps de lliurament i la fiabilitat.
I aquí és on entra en joc la logística. El Brasil, sempre lent a reaccionar a les demandes de l'economia digital, comença a despertar. Els mercats estan invertint molt en centres de distribució regionals, les startups de logística es multipliquen amb solucions creatives i hi ha un de nearshoring : portar proveïdors d'Àsia a països llatinoamericans, reduint el temps, els costos i la dependència.
Plataformes com Mercado Livre, Magalu i Amazon Brasil estan a l'avantguarda d'aquesta cursa, amb les seves pròpies flotes, magatzems automatitzats i algoritmes que prediuen la demanda amb una precisió milimètrica. No és estrany que el Brasil tanqués el 2024 amb un creixement del comerç electrònic del 12,1%, per sobre de la mitjana mundial, segons Ebit/Nielsen.
Per descomptat, hi ha obstacles, com ara els elevats costos logístics nacionals, la burocràcia d'importació i infraestructures fràgils com ports, aeroports, carreteres i ferrocarrils. Però també hi ha una nova mentalitat, ja que els minoristes brasilers estan aprenent que dependre exclusivament dels inputs xinesos és una debilitat i estan prenent mesures.
Aquesta guerra comercial no acabarà aviat. La veritat és que, mentre els EUA i la Xina intercanvien aranzels com espurnes en un duel aferrissat, el Brasil pot —si actua amb visió i audàcia— convertir-se en un actor més fort, més autònom i més ràpid
En el nou joc global del comerç electrònic, no guanya qui lluita més. Guanya qui ofereix el millor.
