Un estudi recent publicat a ScienceDirect mostra que la IA s'està convertint en un motor per a models de negoci circulars. Capacitats com l'anàlisi predictiva, la monitorització en temps real i l'automatització intel·ligent ajuden a redissenyar les cadenes de producció per regenerar, reutilitzar i reutilitzar, gairebé com si l'algoritme fos l'arquitecte circular. Però hi ha riscos: sense bons indicadors de circularitat, la promesa es pot convertir en un miratge.
Necessitem mètriques clares per supervisar el cicle de vida dels productes i materials, i per garantir que la IA realment tanqui els cercles, no només optimitzi els processos lineals. A la vida real, això significa tenir indicadors precisos sobre l'ús, les devolucions, la reutilització, l'atenció als residus i el cicle de vida del producte, i confiar que els algoritmes proporcionen el diagnòstic correcte. Tanmateix, no tot és de color de rosa tecnològicament.
Una altra troballa interessant prové d'un estudi de la Fundació Ellen MacArthur amb el suport de McKinsey: mostren que la IA pot accelerar la circularitat en tres fronts: el disseny, els nous models de negoci i l'optimització de la infraestructura. Traduint això a la nostra vida quotidiana: la IA podria ajudar a crear envasos que es desmuntin sols al final de la seva vida útil, donar suport a sistemes de lloguer que allarguin la vida útil dels productes i fins i tot refinar la logística inversa per recuperar i reciclar tot el que consumim.
Els guanys són concrets: fins a 127.000 milions de dòlars anuals en aliments i 90.000 milions de dòlars anuals en electrònica el 2030. Estem parlant de diners reals que s'estalvien i es reciclen, en un sistema que aprèn i s'adapta. En altres paraules, la circularitat digitalitzada també significa competitivitat i rendibilitat, cosa que la fa encara més irresistible en un món capitalista.
I recorrim a la Harvard Business Review per donar suport a la discussió : segons Shirley Lu i George Serafeim, el món continua atrapat en un cicle lineal d'extreure-produir-descartar, tot i que la circularitat promet bilions de valor, però topa amb barreres com el baix valor dels productes usats, els elevats costos de separació i la manca de traçabilitat.
La solució? Accelerar amb la IA en tres fronts molt pràctics: allargar la vida útil del producte, utilitzar menys matèries primeres i augmentar l'ús de materials reciclats. La IA pot ajudar a mantenir una llarga vida útil amb actualitzacions (com en els iPhones) o iniciatives de producte com a servei, on l'empresa conserva la propietat i el consumidor només "lloga", allargant el cicle d'ús real. Això genera ingressos, fidelitza, augmenta el valor dels productes usats i impulsa cap a una economia més circular i rendible, sempre que la tecnologia no es converteixi en un altre luxe car.
Aquí és on hem de connectar els punts. L'Economia Circular ens ensenya a repensar els fluxos de materials i energia, buscar l'eficiència, eliminar els residus i regenerar els sistemes. Però quan parlem d'IA, ens enfrontem a una paradoxa: pot accelerar solucions i oportunitats per a la circularitat (com ara cartografiar fluxos, predir cadenes de reciclatge, optimitzar la logística inversa, identificar punts crítics de residus o fins i tot accelerar la recerca en nous materials), però també pot amplificar els impactes ambientals si no s'utilitza conscientment.
Entre alguns dels riscos, podem destacar la petjada ambiental de la IA (amb el consum creixent d'energia i aigua als centres de dades), els residus electrònics (la cursa per xips, servidors i superordinadors també genera muntanyes de residus electrònics i pressiona l'extracció de minerals crítics) i la bretxa digital (els països en desenvolupament poden arribar a dependre de tecnologies cares sense un accés just als beneficis).
El gran repte rau en trobar l'equilibri. Necessitem una IA que serveixi a la circularitat, no a l'inrevés. Com podem garantir que la Intel·ligència Artificial, en lloc d'agreujar la crisi ambiental, sigui una part eficaç de la solució? Hem de mantenir un esperit crític. No ens podem deixar influenciar només per l'enrenou tecnològic. És hora d'escollir: volem una IA que aprofundeixi les desigualtats i les pressions ambientals, o una IA que millori la transició cap a una economia circular?
Intento ser optimista. Crec que els processos tendeixen a ser cada cop més eficients, amb un menor consum d'energia i un millor ús dels recursos.
El que avui sembla un dilema (més IA significa més demanda d'energia) podria equilibrar-se en el futur, sempre que la mateixa creativitat que s'utilitza per escriure algoritmes s'apliqui a la reducció d'impactes i a la regeneració de sistemes. Podem utilitzar la IA com a aliada estratègica de la circularitat, amb ulls atents i criteris sòlids: exigint eficiència, traçabilitat i mètriques transparents.
La veritable intel·ligència no es mesura només en línies de codi o velocitat de processament. En l'àmbit mediambiental, només la circularitat garantirà que aquesta intel·ligència sigui real i no merament artificial. En definitiva, el repte no serà només crear i monitoritzar intel·ligència artificial... sinó intel·ligència circular.
*Isabela Bonatto és una ambaixadora del Moviment Circular. Biòloga amb un doctorat en Enginyeria Ambiental, té més de dotze anys d'experiència en gestió socioambiental. Des del 2021, viu a Kenya, on treballa com a consultora en projectes socioambientals en col·laboració amb agències de l'ONU, governs, el sector privat i organitzacions de la societat civil. La seva carrera combina coneixements tècnics i científics amb pràctiques socials inclusives, desenvolupant iniciatives que integren la gestió dels recursos naturals, les polítiques públiques, la innovació circular i l'apoderament comunitari.
