Durant molts anys, l'eficiència dins de les empreses es va tractar gairebé exclusivament com a sinònim de reducció de costos. Aquesta lògica ja no és certa. Amb els tipus d'interès elevats, el crèdit més car i la pressió inflacionista, l'eficiència ha tornat a ser un dels actius més valorats, i també un dels més escassos, del mercat corporatiu. Créixer de manera eficient requereix feina, però no requereix una disrupció immediata. En molts casos, és possible començar modernitzant allò que genera el major impacte amb el mínim esforç. El moment exigeix profunditat estratègica, no només velocitat.
Les dades reforcen aquest canvi. La UK Productivity Review, del Productivity Institute, mostra que les empreses que reorganitzen les seves operacions basant-se en dades i automatització creixen fins a un 40% més ràpid que les que intenten expandir-se només augmentant la seva plantilla. Això confirma el que s'observa a la pràctica: l'eficiència no és una tendència, és una condició per a la supervivència. Els processos obsolets imposen costos invisibles que erosionen els resultats. La consultora Robert Half assenyala que el cicle complet de substitució d'un professional pot trigar fins a sis mesos, un període en què l'empresa perd velocitat, cultura i productivitat.
La mateixa lògica s'aplica a l'automatització. La Harvard Business Review indica que aproximadament el 40% del temps de treball es consumeix en tasques automatitzables. Accenture mostra que les empreses digitalment madures tenen un 28% menys de despeses operatives i creixen el doble de ràpid. Tot i això, moltes organitzacions continuen adoptant la tecnologia superficialment, sense integrar sistemes, qualificar dades ni redissenyar processos. El resultat és un entorn que només està digitalitzat en aparença, però que encara està ple de residus.
El 2026, el moviment inevitable serà reorganitzar, simplificar, integrar i automatitzar. Això implica reestructurar processos amb intel·ligència artificial, eliminar tasques repetitives i de baix valor, repensar el paper de l'oficina com a plataforma de productivitat física i digital i invertir en la requalificació dels equips. L'acomiadament i la contractació continua sent el model més car i menys eficient.
A la pràctica, l'eficiència significa cartografiar l'esforç humà malgastat, identificar funcions que poden ser assistides o substituïdes per agents d'IA, revisar l'ús real de les plataformes existents, actualitzar els processos antics, formar una part rellevant de la força laboral i establir una governança executiva clara per a l'agenda de productivitat. També requereix mesurar constantment els guanys generats per l'automatització i la interacció amb les eines disponibles.
Els resultats apareixen quan la transformació es fa metòdicament. He vist casos d'empreses que han resolt el 80% de la seva morositat amb agents financers intel·ligents, han reduït el cost per tiquet de 12 reals a 3, han multiplicat el volum de reunions qualificades per 1,6 i han augmentat les vendes en un 41%. També hi ha hagut una reducció mitjana d'entre el 35% i el 40% en el nombre de treballadors operatius, sense pèrdua de rendiment. Tot això amb més claredat, rapidesa i menys malbaratament.
El 2026, guanyar no serà per ser més gran ni tenir més capital, sinó per operar amb intel·ligència, integració i un enfocament real en l'eficiència. La lògica del mercat ha canviat: prosperar no vol dir tenir més recursos, sinó utilitzar-los millor. L'eficiència ja no és una opció sinó el diferenciador competitiu decisiu.
Per Mateus Magno, CEO de Magnotech.
